Avui s’estrena “Tots els camins de Déu” al Zumzeig, i la directora Gemma Ferraté hi serà per debatre amb els espectadors al final de la sessió. La pel·lícula, a banda de ser l’òpera prima de la directora, també ha estat el primer llargmetratge produït pel col·lectiu Niu d’Indi, segell de producció independent de COMPACTO.

El productor Aritz Cirbián i la Gemma Ferraté ens parlen de què ha suposat per la pel·lícula formar part d’aquest projecte cooperatiu i col·lectiu, i a la inversa, què ha significat per a Niu d’Indi produïr aquesta primera pel·lícula.

Què et va atraure de Tots els camins de Déu?
Aritz Cirbián- Em va atraure que era una història honesta, senzilla. Em va agradar també la reutilització de personatges en principi icònics, coneguts per a tothom, i vaig trobar interessant la revisió d’aquests personatges, ja que et dóna molt espai creatiu.

Ha estat complicat aixecar un projecte tan personal com aquest?
A.C.- Crec que ha estat més difícil del que el projecte i l’equip involucrat ens mereixíem, però ens agraden els reptes. És un moment molt complicat per a que un projecte tan personal trobi finançament, per exemple, de patrocinis, i hem recorregut un camí molt més lligat a l’aposta personal i col·lectiva. La majoria de despeses monetàries del rodatge s’han finançat a través de crowdfunding, tot i que la font més important de finançament ha estat el treball de l’equip de forma cooperativa.

Després de l’èxit de “El camí més llarg per tornar a casa” (segona producció de Niu d’Indi i finançada a través de crowdfunding), com es planteja el futur del col·lectiu artístic?
A.C.- Després de “El camí més llarg per tornar a casa” a Niu d’Indi estem concentrats principalment en que “Tots els camins de Déu” tingui un bon recorregut en sales. També estem començant a preparar la propea pel·lícula de’n Sergi Pérez, titulada “Mal ejemplo”, i la Gemma ja té un projecte pensat per després de “Tots els camins…”. I evidentment, esperem poder-hi incorporar noves veus que comparteixin la nostra filosofia!

La pel·lícula seria diferent si no s’hagués fet a través de Verkami i en el marc d’un col·lectiu artístic cooperatiu? Com es reflexa això en el resultat final?
Gemma Ferraté- La veritat és que em costa molt d’imaginar com hagués estat la peli en un marc diferent, perquè el fet d’haver-la realitzat en el marc d’un col·lectiu artístic cooperatiu i amb tants mecenes dóna facilitats creatives i molt més lloc a l’autoria.
Tant el Sergi Pérez com jo crec que hem tingut molta sort perquè hem fet la película que hem volgut, que això poques vegades passa; i en realitat és un regal.
Respcte el Verkami no deixa de sorpendre’m positivament que hi hagi gent que no ens coneixem que de forma desinteressada decideix apostar per un projecte. Ara exagero, però són gests que fan tenir fe en la humanitat i en la cultura.

Creus que el crowdfunding pot consolidar-se com a sistema de finançament per a produccions culturals independents?
G.F.- Si, però no com a únic sistema de finançament. Seria molt interessant poder tenir un model de finançament molt més variat. No és just que el cinema independent o d’autor depengui només del Verkami, les institucions públiques i privades s’han d’implicar i entre tots construir un model exemplar. S’han d’atrevir amb els nous models i sobretot s’han d’atrevir amb el nou cinema i els projectes emergents fora de convencions. Els indies no som indies per gust! Nosaltres també volem que ens arribi un trocet del pastís.

00