Perles d’una estupenda collita de cinema espanyol

Assistir al Festival de Màlaga és sempre bo per als propers projectes que un té entre mans, i també per gaudir de bon cinema, bon menjar i millor companyia dels i les col·legues de professió.

En la present edició, COMPACTO presentàvem La llum d’Elna, una producció de Distinto Films per a la qual estem a càrrec de la campanya de sensibilització #DonemLlum, amb la col·laboració de Creu Roja i altres amables patrocinadors.

A més, hem aprofitat per gaudir de totes les pel·lícules que hem pogut, entre les que vull ressenyar 5 drames i dues comèdies que no et pots perdre en els propers mesos:

Els drames (en ordre alfabètic)

Al otro lado del muro

La primera sorpresa del festival va venir en forma d’emotiu documental, rodat en la intimitat d’una família d’immigrants equatorians indocumentats a Mèxic, formada per una mare soltera i els seus quatre fills. A l’inici del film la mare és tancada per un presumpte delicte de bandes, i el germà gran (de 16 anys) i la germana mitjana (de 13) s’han d’encarregar de la família. Torna del festival amb una Menció Especial del Jurat.

Brava

Roser Aguilar torna a signar una pel·lícula en què destaca una protagonista immensa –Laia Marull–, i que ben bé podria definir-se com l’Elle espanyola: després de patir una violació, la Janine es replanteja tota la vida. Aguilar ja va sortir amb premis de Locarno amb la seva primera pel·lícula, Lo mejor de mí, i gairebé una dècada després ha tornat amb un film imprescindible.

Júlia ist

Nascuda com a Treball de Final de Grau de la Universitat Pompeu Fabra, l’opera prima de la també actriu Elena Martín és una petita joia que retrata a la perfecció l’experiència de l’Erasmus, en aquest cas d’una catalana a Berlín. Amb look d’haver-se pogut rodar a la França de la Nouvelle Vague en 16 mm, confirma a Martín com la nostra Brit Marling. Torna de Màlaga amb les Bisnagues de Plata a Millor Pel·lícula i a Millor Direcció de la secció Zonazine, a més del Premi Movistar+ (també com a millor film de Zonazine)… i té els millors títols de crèdit que he vist al festival, de lluny .

No sé decir adiós

Vaig conèixer al seu guionista, Pablo Remón, el dia anterior, per recomanació de Rodrigo Sorogoyen. No li faltaven motius al Rodrigo. En veure el film vaig descobrir una història senzilla i emotiva sobre els últims dies de relació entre una agressiva i deprimida executiva i el seu moribund pare. Ben dialogada, ben narrada i ben actuada, ha merescut les Bisnagues de Plata a la Millor Actriu per a la seva protagonista Nathalie Poza, al Millor Actor de Repartiment per Juan Diego –que fa de pare– i el Premi Especial del Jurat.

Estiu 1993

La tenia pendent des de Berlín, d’on va tornar amb el Premi a Millor Opera Prima i el Gran Premi del Jurat de la seva secció, Generation Kplus. De Màlaga s’endú una merescudíssima Bisnaga d’Or a la Millor Pel·lícula a més de premis com el de la SGAE o el de l’Associació Catòlica Mundial. La cinta, fantàstica, es gaudeix moltíssim en el moment i encara agrada més quan un se l’emporta al cap. El quartet familiar protagonista està tendrament esplèndid i el terç final és tan difícil d’escriure i executar que seguiré meravellat una bona temporada. S’estrena aquest proper 30 de juny.

Les comèdies

Selfie

Més d’una dècada després de El asombroso mundo de Borjamari y Pocholo, López Lavigne torna al sub-gènere de la comèdia de ‘pijos’ madrilenys com a productor del cineasta Víctor García León. Encara que no es tracta del meu gènere favorit em va convèncer, i la sala no va poder deixar de riure davant les aventures de Bosco, el fill d’un pepero detingut per corrupció. Torna de Màlaga, on competia en Secció Oficial, amb el Premi de la Crítica i una Menció Especial del Jurat, així que esperem tenir data d’estrena aviat.

Blue Rai

Pedro B. Abreu (director) i Carlos Franco (guionista) han trigat més d’un lustre a aconseguir que la seva opera prima veiés la llum, i ho han aconseguit en la secció Zonazine, d’on tornen amb una merescudíssima Bisnaga de Plata Premi del Públic.  Es tracta d’una boja comèdia romàntica, sortida de l’ESCAC, sobre un cinèfil que decideix segrestar el seu propi videoclub “per amor”, que ja ha estat qualificada per la premsa com la comèdia gamberra de l’any, la nova El mundo es nuestro. Les riallades tot just van desaparèixer de la sala cinc minutets, en què el protagonista es posa massa intens. Esperem l’anunci de la data d’estrena ben aviat.

Aritz Cirbián

President i productor

00