Robert Orben va ser un escriptor de comèdia molt conegut durant els anys 50 als Estats Units pels seus hilarants llibres. A la dècada dels 60 va ser guionista del sempitern “The Tonight Show” de la CBS i, com no podia ser d’una altra manera tractant-se d’un escriptor de comèdia, va acabar escrivint discursos polítics. I no per a un polític qualsevol… per al president Gerald Ford. Personalment, sóc un apassionat d’una frase seva: “Les vacances són no tenir res a fer i tenir tot el dia per fer-ho”. En aquest paradoxal “fer res”, l’estiu és una altra excusa per veure cinema. Gràcies al meu avi, l’estiu és personalment sinònim de western. No obstant això, més enllà del Río Grande hi ha una sèrie de pel·lícules que em resulten genuïnament estiuenques. Algunes són òbvies, altres no tant, però us les recomano totes per a aquelles tranquil·les tardes d’insuportable calor a la ciutat.

Tiburón (Steven Spielberg, 1977)

“Crides:” Barracuda! “I tothom diu:” Bé, i què? “Crides:” Tauró! “, s’estén el pànic i adéu temporada d’estiu”. Aquest era el terrible consell que li donava a l’inici de “Tiburón” l’alcalde d’Amity Island al mític cap Brody encarnat per Roy Scheider. El que vindria després tots ho sabem. Aquest film, que va inaugurar la moda del “blockbuster d’estiu”, catapultaria la carrera d’Spielberg i canviaria la indústria de Hollywood per sempre. El que està clar és que no hi ha estiu sense “Tiburón”.

A plein soleil (René Clément, 1960)

El cinema francès ens ha proporcionat alguns dels títols estiuencs més destacables (no us perdeu per res del món “Pauline à la plage” d’Eric Rohmer!), però el meu títol predilecte va ser una excel·lent adaptació d’”El talent de Mr. Ripley”, la novel·la de Patricia Highsmith. Al film, Alain Delon navega pel Mediterrani italià a bord d’un veler després de suplantar la identitat del seu amic, a qui acaba d’assassinar. Sigui quina sigui la teva orientació sexual és impossible no enamorar-te del Delon d ‘”A plein soleil”.

Haz lo que debas (Spike Lee, 1989)

És, sens dubte, la gran obra mestra del nord-americà Spike Lee. La pel·lícula narra el que serà el dia més calorós de l’any a la zona més multiètnica de Brooklyn. “Haz lo que debas” és una autèntica explosió de calor per a l’espectador i un addictiu retrat coral dels conflictes i el racisme inherent del barri. Als que l’estiu us agita les hormones de l’amor, no us perdeu l’escena més calenta del film. Dues paraules: sexe i gel.

Doce hombres sin piedad (Sidney Lumet, 1959)

A més de ser una autèntica lliçó de com fer cinema, aquesta joia de Lumet retrata a partir de 12 personatges els diferents trets de la psicologia humana. Tots ells han de decidir si condemnar o no a mort un adolescent acusat d’assassinar al seu pare. Lumet crea amb la seva càmera una constant asfíxia i la tensió creix a cada minut que avança la cinta. A més, tot transcorre en un sufocant dia d’estiu. Una dada més: el ventilador de la sala no funciona.

La jauría humana (Arthur Penn, 1966)

Estic segur que exagero si dic que és la millor pel·lícula interpretada per Marlon Brando. Amb un repartiment impressionant (el film compta amb Robert Redford, Angie Dickinson, Jane Fonda o Robert Duvall, entre d’altres), Brando interpreta el xèrif d’un poble que es queda sol defensant la justícia en una llarga nit d’estiu. Els habitants, arrossegats per l’aspecte més mesquí de la condició humana, anhelen el moment d’assassinar a un antic veí que acaba de fugir de la presó i que ara es dirigeix ​​cap allà. Hi ha en ells molta ràbia, odi i ignorància, però, a més, fa calor, molta calor.

Ja ho sé, no he citat moltes altres “pel·liculasses” sobre l’estiu. De fet, per a un billmurraynià com jo no parlar d’“El club de los chalados” o “¿Qué pasa con Bob?” és gairebé imperdonable… Així que us repto a tots: quines són les vostres pelis imprescindibles sobre l’estiu?

Rubén Montero
Realitzador i redactor

00